RobotAcademy.catCatalà | Español | English
- Sistema Educatiu Reglat (website): Recursos i Suport per la Formació de ESO i Batxillerat. Benvinguts al sXIX.
- Mrs. Robotein (page)

2. Xarxes Neuronals

Les xarxes neuronals artificials volen imitar les xarxes biològiques, per tant començarem explicant el què sabem sobre el funcionament del nostre cervell.

Per no entrar en altres hipòtesis, el que sabem segur és que al cervell hi ha unes cèl·lules anomenades neurones que es poden comunicar amb altres cèl·lules a través d'unes connexions anomenades sinapsis.

Cada neurona es pot connectar a milers de neurones a través d'unes ramificacions i cada ramificació es pot activar o desactivar, amb més o menys intensitat, de manera individual o en paral·lel, però sempre de manera unidireccional. Les neurones tenen reaccions químiques i elèctriques, per tant actuen com transductors del senyal i reben estímuls per funcionar.

Com que no se sap com es connecten les neurones ni perquè ho fan d'una determinada manera, de moment mirarem les xarxes neuronals com unes capses negres en el que no sabem que hi ha dins.

Només podem veure els sensors que envien senyals a les neurones a través d'impulsos elèctrics o químics. Aquests sensors són els nostres sentits: vista, oïda, olfacte, tacte, gust que fixeu-vos estan molt a prop del cervell i els podríem considerar com entrades a la capsa negre. Per altra banda tenim les sortides, els òrgans actuadors i músculs que es comuniquen amb el cervell a través de la columna vertebral.

Tot el conjunt del nostre organisme forma un sistema estructurat, organitzat i jerarquitzat on el cervell n'és el responsable.

Qualsevol senyal és processada pel cervell, totes les decisions es prenen al cervell. Com el cervell fa el que fa? Al principi es basa en unes connexions que venen de sèrie -amb les que naixem per poder sobreviure i que per exemple ens fan plorar quan tenim gana, amb la capacitat de succió per alimentar-nos, o dormir perquè el cos es centri únicament en el creixement (reproducció cel·lular). Però les connexions que ens permeten parlar i comprendre el que ens diuen els demés, es produeixen més endavant gràcies exclusivament a l'aprenentatge.

Aprenentatge... sempre m'ha agradat observar el meu voltant -des d'un punt de vista analític!- i amb els meus fills he pogut observar certs patrons que es repeteixen en els nadons i que són comuns entre tots els humans. Fixeu-vos que des de que naixem estem sempre aprenent i passant per diferents tipus d'aprenentatge:

Qui estableix els criteris per saber quan ha acabat aquell aprenentatge? A vegades nosaltres posem els mínims, d'altres vegades són els pares o els avis, els amics, a l'escola poden ser els professors...

Què passa en el nostre cervell quan aprenem? -Lamento avançar-vos que encara no se sap, però com sempre barallem diferents hipòtesis (Aix i es fa la Ciència!!!

La Hipotesi: Un aprenentatge equival a realitzar les connexions pertinents entre neurones, és a dir, teixir la xarxa neuronal. Atenció perquè les mateixes neurones poden estar connectades a diferents xarxes, activar-se o no i en quina intensitat dependrà de la seva funció o objectius.

Es creu que les neurones es poden connectar i desconnectar de la xarxa, això explica perquè les enfermetats degeneratives a mesura que destrueixen neurones i sinapsis, es van perdent unes habilitats o altres i no totes de cop. Per exemple, hi ha casos documentats de persones que poden parlar però no estructurar les frases perquè tinguin un sentit, altres poden controlar la part esquerre del cos i no la dreta, etzètera.

Així creiem que funciona el cervell però quantes neurones necessiten uns processos i com es connecten entre elles? Ets aquí la qüestió.

<< Teoria del Connectoma Següent >>


Tots els drets reservats, Barcelona de 2021.