R♀BOTACADEMY3.0CAT
ESTEM DE REFORMES... TORNAREM AVIAT!!
🠔 Tornar a menú principal

Electrònica Analògica I
1 Fonaments bàsics
1.1 Estructura de l'atom
1.2 Potencial elèctric
1.3 Intensitat elèctrica
1.4 Potència elèctrica
1.5 Un circuit elèctric
1.6 Corrent Altern
1.7 Corrent Contínua
1.8 Tipus de materials
2 Classificació dels components electrònics
2.1 Passius
2.2 Actius
3 Instrumentació de taller
3.1 Multímetre
3.1 Encapsulats Estàndards
4 Resistència
5 Condensador
6 Bobina
7 Fenòmens físics
8 Semiconductors - Díode (en totes les seves variacions)
9 Transistor
9.1 Funcionament, corbes...
9.1 BJT
9.1 FET
9.1 CMOS
9.1 Aplicacions com amplificador
9.1 Aplicacions com interruptor
9 Integració de Circuits
10.1 Amplificadors Operacionals
10.1 Filtres passius/actius
ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

1. Fonaments bàsics

Basant-se en una teoria formulada el s.V ac, John Dalton va desenvolupar el primer model atòmic el 1808. L'estudi de nous fenòmens físics i de nous materials de l'època va originar la necessitat de reprendre la idea original.

La seva hipòtesi enunciava que tota la matèria està composada per partícules molt ínfimes i indivisibles a les que van anomenar àtoms entre altres premises. La seva teoria no era completament certa però un segle després un altre científic anomenat J.J. Thomson va descobrir els electrons i la seva càrrega negativa. Els estudis sobre l'estructura àtomica va anar passant per diversos autors fins arribar al model atòmic actual.

1.. Estructura de l'àtom

L'àtom del grec que significa "indivisible" està format per tres partículas més petites o subatòmiques que són: electrons, protons i neutrons. L'àtom està dividit en dos zones: el nucli i les seves òrbites. El nucli està format per protons que contenen càrrega positiva i per neutrons que no contenen càrrega. Girant al voltant del nucli hi trobem els electrons, amb càrrega negativa. Els camins que descriuen s'anomenen òrbites. Avui sabem que el nombre d'electrons i de protons d'un àtom és igual, és a dir, l'àtom es troba en equilibri (elèctricament parlant).

Alguns fenòmens poden "arrancar" electrons de les òrbites de l'àtom quedant així amb un dèficit de càrregues negatives o bé amb excés de càrrega positiva.

Quan l'electró és arrancat deixa en el seu lloc un "forat" que atraurà a altres electrons dels àtoms que siguin més propers. L'electró arrancat del àtom veï atraurà al següent i així successivament, desencadenant una circulació d'electrons entre les òrbites dels àtoms propers. Aquesta circulació d'electrons és el que coneixem com electricitat

1.. Potencia elèctric

Les càrregues elèctriques tenen un radi d'influència que el podem imaginar com un conjunt de línies que surten del centre cap a l'exterior de manera axial. Aquests conjunt de línies representen forces que exerceixen accions a distància sobre altres càrregues formant el que anomenem camp electrostàtic. Per desplaçar les càrregues per un camp electrostàtic s'ha d'aplicar una força que en aquest context es coneix com potencial elèctric.

A l'apartat anterior hem vist com es produeix una circulació dels electrons entre els àtoms que constitueixen un material. La quantitat de força que s'ha de produir per desencadenar el moviment dels electrons dependrà de la quantitat d'electrons que hi hagi entre els dos extrems del material. Si en un extrem hi ha molts electrons i en l'altre extrem hi ha molts forats trobarem potencials elèctrics diferents, per tant una diferència de potencial (d.d.p). Aquesta d.d.p obligarà als electrons d'un extrem a saltar en direcció cap a l'altre extrem. Per tant, el primer enunciat que hem de recordar és que perquè hi hagi una circulació d'electrons és necessari aplicar una diferència de potencial entre els seus extrems.

Imaginem un túnel ple de persones que no poden circular endavant ni endarrere, perquè hi hagi circulació ha d'haver-hi com a mínim un forat en el que hi càpiga la persona del costat. Si a la sortida hi ha algú estirant i a l'entrada algú empenyent, és a dir, si apliquem dues forces diferents en els extrems aconseguirem que les persones puguin circular per l'interior. Observeu que és necessari una diferència de potencial en els extrems perquè es garanteixi el sentit de circulació correcte, ja que en cas contrari...