Sabem que el procés de desenvolupament individual no segueix el mateix ritme en la maduració i adquisició d'habilitats en tots els individus.
No obstant, la pauta evolutiva sí que es repeteix en quant a l'ordre i l'estructura organitzativa.
Les observacions inicials suggereixen que aquest patró és el que permet generar l'aprenentatge de manera correcte i eficient: ordre, organització i estructura. Cada etapa de cada aprenentatge va vinculada a una edat, a unes condicions prèvies, a unes necessitats i al compliment d'uns requeriments previs.

En l'aprenentatge humà existeixen diversos factors emocionals, socials, familiars, econòmics i culturals. Això podria indicar que la part més primitiva del nostre cervell continua essent una influència vinculant en el desenvolupament de les nostres capacitats i per tant dels nostres aprenentatges.

La Neurociència té la hipòtesi de que els aprenentatges on hi intervenen emocions es consoliden a llarg plaç i les sinapsis entre neurones són més gruixudes i resistents. Això vol dir que seran menys mal·leables, podria ser una resposta al fet de que aquells experiències que hem viscut de manera més intensa (on les emocions han estat present) generin uns records que perduren al llarg del temps.

En els humans les emocions són necessàries i tenen un paper molt important, però també poden afectar de manera negativa impedint generar aprenentatge, fins i tot conduir a errors lògics.

Com a professora sovint observo alumnat amb pautes psicològiques que els afecten de tal manera que es veuen evocats al fracàs acadèmic. La por, la tristesa, la frustació, la ràbia, la ira ens afecten a la nostre capacitat de concentració, a la nostra motivació no sempre negativament, no sempre positivament, depèn de l'experiència primitiva durant la infància de l'individu.

Si reunim un grup suficient nombrós amb vivències similars observarem que casos en que es comprenen perfectament perquè han reaccionat de la mateixa manera davant d'una situació i d'altres amb una actuació totalment contrària malgrat la vivència hagi sigut igual. Les diferències entre les reaccions segurament siguin degudes a les emocions que han sentit en aquella circumstància, per tant el resultat de l'aprenentatge davant d'una mateixa situació estarà lligat a la nostra part "humana": les emocions.

Un sistema cognitiu artificial està desprovist d'emocions, de fet a les pel·lícules de ciència ficció on apareixen robots sempre són criticats per la seva falta d'empatia amb els humans, perquè són incapaços d'entendre les emocions. La diferència entre una persona humana i una màquina alhora de prendre una decisió és que els robots apliquen la lògica, la causalitat i els humans es veuen influenciats pels seus sentiments. Quantes vegades no heu reaccionat d'una manera irascible davant d'una situació que ja heu viscut i en altres ocasions heu reaccionat de manera diferent? Som esclaus de les nostres emocions, dels nostres instints més primitius, dels nostres vestigis animals.

Tot el projecte d'Intel·ligència Artifical que proposem a robotacademy.cat està basat en la hipòtesi de que si eliminem el factor emocional del cervell podem aïllar un patró evolutiu que es repeteix en qualsevol aprenentatge, de qualsevol etapa. A continuació es proposarà desenvolupar un algortime d'aprenentatge general. Aquest algoritme s'ha de poder implementar en una màquina que serà sotmesa a un programa de formació i avaluació que determinarà l'assoliment d'un aprenentatge concret. Aquesta formació es pot equiparar a quan els pares ens ensenyen a parlar o a caminar, a menjar o a gestionar les emocions durant el procés. En un sentit més didàctic podria comparar-se a una escola, on el professorat ens genera aprenentatges d'àmbit matemàtic, cultural o de ciències. El rol de l'enginyer@ és actuar de professor@ i el rol del robot és actuar com l'alumn@, recordant però que eliminem les emocions de l'algoritme.

Aquest estudi està basat en les observacions del desenvolupament de centenars de humans en les diferents etapes de la seva vida: infantil, adolescència, etapa adulta, maduresa i vellesa.