RobotAcademy.catCatalà | Español | English
- Sistema Educatiu Reglat (website): Recursos i Suport per la Formació de ESO i Batxillerat. Benvinguts al sXIX.
- Mrs. Robotein (sobre mi)

Per poder avançar en els algoritmes de reconeixement es va haver de canviar de paradigme intentant "imitar" el cervell humà amb el naixement de xarxes neuronals artificials.
Però abans, permeteu-me que us presenti la Teoria del Conectoma Humà.
(Jo vaig cometre l'error de començar a estudiar les xarxes neuronals artificials sense saber res del cervell, així que vaig haver-me de llegir alguns llibres sobre Neurociència per poder entendre de què va tot això!)

1. La Teoria del Connectoma Humà

No m'ententindré explicant-vos curiositat o detalls històrics i aniré directament al detall del que ens interessa. Us deixo un número de ISBN de llibres per aquells que voleu aprofundir en aquests temes.

Resumint, del cervell en sabem poca cosa... Enteneu-me, se saben moltes coses però actualment hi ha més preguntes i incerteses que respostes provades.

La intel·ligència és relativa, qui és més intel·ligent: una persona amb una tesi doctoral sobre Física quàntica o una persona que és capaç de triumfar sense saber-ne res de Física? Fa anys es van inventar uns quoficients per poder comparar, però que tu sàpigues molt de matemàtiques, que tinguis molta cultura o coneguis la Història no vol dir que siguis més intel·ligent que qualsevol altre persona.

Així que la intel·ligència en termes "universals" no es pot definir. Ara bé, si ens situem en un context concret podem establir unes referències comparatives.

En termes humans, el que ens fa intel·ligents és la nostra capacitat de raonar i d'aprendre. És bàsicament, el que ens distingeix de la resta d'animals del planeta.

Aquesta intel·ligència, aquesta capacitat nostre és directament proporcional al nombre de neurones del nostre cervell i a la quantitat de connexions que es poden realitzar. En aquest sentit, que no té res a veure amb el tamany!! podríem dir que a més neurones més intel·ligència... em seguiu?

Fins ara les hipotesis que tenen més bona pinta -i dic hipotesis perquè encara s'està treballant per demostrar- apunten a que el cervell és un òrgan dinàmic que pot canviar la seva estructura interna segons les corbes d'aprenentatge. És a dir, cada vegada que aprèn una cosa reforma les seves connexions neuronals internes. Molts estudis indiquen que el cervell es divideix per zones, vol dir que cada zona del cervell s'activa segons el que fem, per exemple: hi ha una zona pel moviment, altre per la parla... i sembla que la majoria dels invidius la tenim organitzada d'una manera semblant, però en determinats casos -si és necessari- està demostrat que el cervell pot reorganitzar-se i assignar qualsevol zona per realitzar qualsevol tasca.

També se sap que el cervell hi ha les neurones i sabem com són. El que no se sap és com es connecten entre elles per portar a terme les funcions concretes. És a dir, com és l'estructura de les connexions entre les neurones que fan que les persones poguem parlar, pensar, somiar o estimar...

Us imagineu que una persona que pateix un ictus poguessim reconstruir l'estructura neuronal malmesa? Us ho diré d'una altra manera, heu vist Matrix?

A Matrix les persones es poden connectar a un ordinador i aprendre Kung-Fu en minuts, com? Basant-nos en aquesta teoria, el que es fa és a través d'un software es reconnecten les neurones d'una determinada manera per adquirir el coneixement o l'habilitat del kung-fu.

Ostres, si això fos veritat!! Podríem aprendre qualsevol idioma amb un sol click! O una persona es podria descarregar els records com si es tractés d'una còpia de seguretat i donat el cas d'una malaltia degenerativa, li podríem tornar la seva memòria o recuperar les capacitats que hagués perdut.

Aquesta teoria intenta desxifrar com es connecten les neurones en el cervell, com es formen les seves estructures per tenir finalment una gran xarxa de comunicacions neuronal que el seu autor -Sebastian Seüng- anomena "Connectoma".

El camp de la Intel·ligència Artificial intenta imitar a través de programes informàtics les nostres xarxes neuronals. Quin és el problema?
- En el nostre cervell es calcula que hi ha uns 100.000.000.000 de neurones, i s'estima que de connexions hi ha 10.000 vegades més, és a dir de l'ordre de 1015 = 1000.000.000.000.000 connexions entre neurones!!

Les xarxes que actualment es desenvolupen amb ordinadors són de l'ordre d'unes desenes i triguen setmanes-mesos en ser entrenades, sense garantia de bons resultats!!

Anem a veure perquè tot això és tan difícil!!

<< Introducció a la IA Següent >>


Tots els drets reservats, Barcelona de 2021.