APRENENTATGE AUTONOM 𝄙
El cervell robòtic
1. Requeriments del sistema
2. Funcions del cervell (BF)
3. Parts del cervell (BP)
4. Estructura de les dades (DS)
5. Capes d'abstracció (AL)
El cervell robòtic

3. Parts del cervell (BF)

En els esquemes cerebrals podem identificar diferents regions degudament etiquetades. Les hipòtesis i els estudis realitzats suggereixen que el cervell divideix cada regió assignant una funció determinada. D'aquesta manera és com els neuròlegs identifiquen les possibles patologies dels malalts. Saben que en una regió hi ha el diccionari de paraules i en una altra regió el concepte de quantitat, etzètera. El cervell aprèn les coses de moltes maneres i fa una espècie de còpies de seguretat en les sinapsis més properes, així si tenim un traumatisme en aquella zona hi ha una altra zona que pot recuperar l'aprenentatge perdut.

La pregunta és si en el cervell robòtic això té sentit implementar-ho? Ho reprendrem més endavant.

Quan hem parlat de les funcions del cervell a l'apartat anterior hem especificat una sèrie de requeriments del sistema.

El nostre cervell constarà d'una sèrie de processadors que treballaran en paral·lel, utilitzant-ne un ièssim que actuarà com a coordinador. A la figura 4 podem veure un dibuix explicatiu.


Figura 4. Diagrama de fluxe de la informació

Explicació:

El processador i es troba al centre de la topologia i es connecta pel bus amb la resta de processadors. Cada processador es connecta immediatament a l'electrònica que ja ha traduit la informació dels sensors a dades que podem manipular des de la xarxa principal.

A la imatge podem observar 6 processadors que controlen 6 processos diferents, per tant, el cervell robòtic tindrà una divisió principal de 6 parts, on cada part podrà tenir les seves pròpies subdivisions. Tanmateix podeu observar 3 blocs de memòria asignats de la següent manera: memòria temporal (tmp pel procés de imatge i àudio) i memòria de llarga durada (emmagatzema dades i com es relacionen perquè l'arbre de decisions pugui fer consultes però és la coordinació qui autoritza la seva escriptura).

A l'arbre de decisions hi tenen accés tots els blocs però només en un sentit (enviar informació). Aquest arbre avalua la informació que li entra de tots els blocs i pren la decisió que considera més apropiada.

Aquesta decisió tindrà unes implicacions d'alguns mòduls en forma de resposta (sigui la que sigui) i serà la coordinació qui la transmeti als blocs corresponents de manera ordenada i sincronitzada.

Aquest diagrama de blocs equivaldria al d'un controlador qualsevol, la diferència està en la seva implementació a més baix nivell. Per això hem de recòrrer un pas més i entrar a una capa de nivell inferior on trobarem la seva estructura de dades.

Següent pàgina

Tots els drets reservats, Barcelona de 2023.